Espai, silenci i temps…
Ponent: Pere Junyent. Empresari i advocat.
Presentació: Jordi Sala. President Comissió Agricultura.
Presideix l’acte: Marta llorens Vicepresidenta coordinació comissions.
Auditori de la seu d’UDC carrer Nàpols, 35 de Barcelona, dimecres 17 de febrer de 2010 a les 19:00 hores.
VEGUERIA DEL PENEDÈS
Qui ens vol aixecar la camisa?
El País està vivint uns moments difícils, amb una crisis econòmica i política molt severa que comporta unes greus conseqüències socials.
La manca de recursos, és a dir, de diners, que pateixen massa famílies i persones en la nostra societat, ens ha portat a triplicar les demandes socials.
L’atur, la destrucció de llocs de treball, el tancament o fallida de petites i mitjanes empreses així com d’ autònoms, ens porta a una situació de franca precarietat personal, familiar i col•lectiva i a una profunda inseguretat en termes de futur.
Les administracions públiques: des dels Ajuntaments, passant pels Consell Comarcals fins arribar a la Generalitat, es troben en un estat de precarietat econòmica, en el qual difícilment es podrà donar respostes a aquells que ho necessiten.
I si els diners per a donar respostes a les necessitats de les persones han de venir del nou sistema de finançament aprovat pel govern tripartit, cal recordar que, si bé enguany ens ha d’ aportar aproximadament 2.100 milions d’ euros, aquests ens serviran de ben poc, desprès d’haver renunciat al cobrament del deute de 8.000 milions d’euros en concepte de lleialtat institucional que inclou, entre d’altres conceptes, la major despesa derivada de l’aplicació de la llei de la dependència.
I si a més, tenim present que en aquest any haurem de fer front també a la devolució de 1000 milions d’euros en concepte de diners ja cobrats per una previsió maldestre del nostre govern, el govern tripartit, per haver pressupostat uns ingressos erronis i a tot això, hi afegim , com és el cas, la reducció de 10.000 milions d’euros a costelles de municipis i comunitats autònomes, en funció del pla anunciat pel govern Zapatero dins el pla d’estabilitat de l’Estat, la situació, francament, no és per tirar-hi coets.
Intranquils com estem per la situació econòmica (deixaré al calaix i per un altre dia, la sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, referendat pel poble de Catalunya), malgrat tot això, que demostra que no ens trobem en el millor moment per tirar endavant una llei d’organització territorial, el tripartit la vol aprovar i ho vol fer com sigui, a corre cuita, seguint la màxima del tot si val.
La vol aprovar sense convicció, però amb el convenciment que servirà per distreure i amagar la seva mala gestió, i el pitjor del cas: Intentant donar-nos gat per llebre.
Una vella reivindicació, com és l’organització territorial pròpia pel nostre País, si es vol fer bé, s’ha de fer des de la serenor, al inici d’una legislatura tenint i esmerçant prou temps per escoltar la veu del territori, per cercar el consens polític a Catalunya i garantint que tots els diputats catalans forçaran a Madrid les modificacions que l’han de fer viable, com la modificació de la LOREG , dels límits provincials…sinó, de que servirà?.
A més, hauria de ser una llei que realment obeís a una estructuració i ordenació racional, ben pensada, on es concretessin competències, funcions, finançament, calendari d’execució dels traspassos, de la supressió de les Diputacions i la modificació del seus límits, així com els canvis necessaris de la LOREG …fets, que avui per avui, no es donen.
Res d’ això no es concreta en aquest projecte de llei, sembla ben be, que el govern tripartit aspiri exclusivament ha canviar els rètols de les Diputacions per els de Vegueries, poca cosa més.
Si a totes aquestes mancances, hi afegim una òptica que obeeixi estrictament als interessos del Penedès encara hi ha més incerteses. Aquest projecte de llei que hauria de ser l’oportunitat de reconèixer i crear la nostra Vegueria pot acaba esdevenint, la llei que tanqui la porta a aquesta possibilitat .
El projecte de llei apropat per Govern el 2 de Febrer de 2010, i que va entrar al Parlament de Catalunya aquest dimarts, estableix en l’article 6
la creació, modificació i supressió de vegueries a proposta del municipis i vegueries en l’apartat 2 “ La proposta de modificació del territori veguerial l’exerceixen les Vegueries interessades. L’Òrgan plenari. Dels respectius consells de vegueria ha d’aprovar la proposta de modificació per dues terceres parts del nombre legal dels seus membres.”
El que ens està dient aquest projecte de llei, tal com està plantejat, és que una vegada aprovat, qualsevol canvi o modificació requerirà també del vist-i-plau de la Vegueria o Vegueries que es vegin afectades per la proposta de modificació. En altres paraules, que tota proposta de creació d’una nova vegueria ve acompanyada de la necessària modificació de les existents, es a dir, que dependrà també del consentiment de les ja creades.
En el nostre cas, des del Penedès com que la Vegueria de Tarragona i Barcelona ja estaran creades per aquesta llei, si volem Vegueria Pròpia haurem de demanar permís a Tarragona i a Barcelona.
Encara que el Penedès tinguem dues terceres parts d’acords municipals, comarcals i de població, l’última paraula, qui aprovarà o no la proposta seran les dues terceres parts dels municipis, població i dels plens dels consells Veguerials de Tarragona i Barcelona.
Com és possible, que essent la voluntat molt majoritària, de més de dues terceres parts dels municipis i de la població del territori corresponent a una futura Vegueria del Penedès i a més, la aposta política de CIU, ERC, ICV-EUA, PPC i CUP del nostre territori, la Vegueria del Penedès, no aparegui en el projecte de llei?
Si hi ha voluntat política per reconèixer i crear la Vegueria del Penedès, perquè no s’inclou ara ?
Voleu dir que una vegada constituïdes les Vegueries de Tarragona
i Barcelona aquesta modificació serà senzilla?
Voleu dir que aquesta Llei ens ho farà més fàcil?
Per què el Penedès no i si Terres d’Ebre, Catalunya Central, Alt Pirineus i Aran?
Voleu dir que no ens estan aixecant la camisa?
Tot fa pensar que si el tripartit tingues la intenció sincera de crear la Vegueria del Penedès hauria previst una disposició transitòria igual que fa el projecte de llei amb Terres d’Ebre, Catalunya Central, Alt Pirineus i Aran.
Al final ens trobarem en la paradoxa que amb aquesta Llei aprovada, la creació de la Vegueria del Penedès tindrà més traves que sense ella.
Marta Llorens
Vicepresidenta Comitè de Govern d’ U.D.C.
Diputada al Parlament de Catalunya per CIU
 |
 |
 |