Marta Llorens assenyala la necessitat definir estratègies per fer realitat els drets de la dona
POBRE CATALUNYA: DOS LIDERATGES?
Ahir el Molt Honorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol va manifestar,en unes declaracions a TV3 recollides per EFE , una sabia conclusió pel que fa a com afrontar una eventual retallada de l’Estatut.
Em congratula veure com l’expresident mante posicions de moderació i de pragmatisme, si més no, en temes de país.
Ja se sap que a la vida, una cosa és el que és vol i una altre el que és necessita.
¿Serà que el expresident Pujol també comparteix la necessitat de una resposta com més consensuada millor entre les forces polítiques de Catalunya, una visualització contundent de país a l’ estil de la del 7 d’octubre passat reclamant el finançament que Catalunya necessita?
Em congratula encara més , veure com l’expresident Pujol se suma a la posició ja expressada per Duran i Lleida en nom d’UDC , tot i que dit per Duran ,curiosament, la qüestió deixa de ser de país a ser de Federació.
Què hi farem, qui obre camí corre més riscos, però no per això deixa d’avançar.
Ja se sap: a la vida no tot el que és necessita és vol.
Coincideixo amb l’ expresident que el país ja està prou sacsejat i castigat. Tant de bo, ell coincidís amb mi que la federació de CIU també ho està.
Som molts els que defensem la necessitat d’una segona transició, que resitui Catalunya en fora però també Catalunya endins. Una Catalunya endins que entén i assumeix que la Catalunya del S.XXI no és, per be i per mal, la mateixa que la del darrer quart del S.XX.
En política , com en economia, moviments socials, cívics… els espais d’interrelació són cada dia més amplis i oberts. Tancar-se al blanc o negre , als bons o als dolents, a Montilla o a Mas no és, al meu entendre, un bon camí.
On queden sinó Duran i Lleida, Pelegri, Felip Puig, Recoder, Castells, Tura, Iceta, Carod, Pujcercos, A. Simó, Saura, Herrera , A.Sanchez, Nebrera, ….
En termes de país : pobra Catalunya si nomes tingués dos lideratges politics. Una altre cosa és que t’agradin molt, poc o gens.
PARELLES LINGüíSTIQUES - PERECHEA LINGVISTICA
L’ Stefan Neamti (Rumania) és a partir d’avui i durant unes quantes setmanes, la meva parella lingüística.
Una excel·lent iniciativa per participar activament amb d’integració dels nostres nous conciutadans i conciutadanes.
Per voler i ser integrat en una nova comunitat, es requereix de moltes condicions: coneixement del país, de la seva historia, de la seva llengua, tenir oportunitats…
Però per sobre de tot, per voler i ser integrat cal percebre l’ implicació dels que ja hi érem.
Incepand de astazi Stefan Neamti (Romania) va fi perechea mea lingvistica.
Aceasta este o excelenta initiativa pentru o participare activa de integrare ai noilor concetateni si concetatene.
Pentru a vrea sa fi integrat in noua comunitate este nevoie de mai multe conditi: cunoasterea tarii, istoria ei, limba vorbita si oportunitatiile pe care le are aceea tara…
Pe deasupra de toate, pentru a vrea sa se integreze trebuie sa simta implicatia a celor care sunt in aceea comunitate.
El Garraf a la cua
El Garraf a la cua dels pressupostos de la Generalitat per al 2009
Aquesta setmana he presentat, en col•laboració amb el grup de CiU al Consell Comarcal del Garraf, una cinquantena d’esmenes vinculades a la comarca del Garraf per als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al any 2009
Cal denuncia que aquests pressupostos situen la comarca del Garraf com la gran desapareguda en les prioritats del Govern tripartit. La comarca perd pes específic i se li destina només un 0,4% del pressupost total d’inversions, situant el Garraf en el trentè lloc en el rànquing d’inversió per comarques. És adir, el Garraf queda per davant de les següents comarques: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Bergada, la Conca de Barbera, Pallars Jussà, Pla d’Urgell, Pla del Estany, Priorat ,Terra Alta i Solsonès.
Molt més discriminatori és, al meu entendre, les dades que es desprenen si es té en compte la inversió per habitant, que se situa en 105 euros.
Si comparem el total de l’ inversió i el import per càpita del pressupost del 2009 amb l’últim presentat per CiU de l’any 2003, la inversió aplicada a la inflació hauria de ser de 3 Milions d’euros més i de 125 euros per habitant del Garraf.
Aquestes xifres posen de manifest que els alcaldes i diputats dels grups que donen suport al Govern no han fet els deures i han estat incapaços d’influir en favor del nostre territori.
ESMENES PRESENTADES PER CIU ALS PRESSUPOSTOS 2009:
GARRAF
1. Inversió en la millora del transport interurbà entre els municipis de la comarca del Garraf.
2. Inversió en una línia regular d’autobusos directa entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca i entre Vilanova i la Geltrú i el Vendrell.
3. Pla de reducció del peatge de l’autopista C-32 (Pau Casals) per als residents de les comarques del Garraf i Baix Penedès.
4. Impulsar l’ampliació de l’hospital de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú.
5. Construcció d’una biblioteca a Les Roquetes (Sant Pere de Ribes).
6. Millora de les instal•lacions del camp de futbol de Les Roquetes (sant Pere de Ribes).
7. Construcció de l’EDAR Pou Nou Canyelles.
8. Actuació per reduir sobreeiximents a les EB principal I platja del sistema Cunit – Cubelles.
9. Nou col•lector sobreeixidor submarí a l’àrea del litoral de Cubelles (desembocadura del Foix)
10. Construcció de l’EDAR i col•lector d’Olivella Urbanitzacions.
11. Desautorització de diversos punts de l’EDAR Sant Pere de Ribes.-Sitges 240.000E
12. Classificador de sorres. Pou de recepció de neteges dels col•lectors i bombaments EDAR Sitges- Sant Pere de Ribes 145.000 E
13. Obres de l’arqueta de repartiment abans del biològic de Vilanova i la Geltrú.
14. Impulsió de la construcció de l’EDAR Vilanova i la Geltrú i connexions al col•lector interceptor del Passeig Marítim.
15. Nova estació de bombament a Ribes Roges al municipi de Vilanova i la Geltrú.
16. Adequació de l’edifici Masia Nova per acollir un centre d’interpretació de la dansa a Vilanova i la Geltrú.
17. Impulsar les millores de la carretera de Sant Pere de Ribes a Olivella (BV-2111).
18. Impulsar les millores de la carretera d’ Olivella a Vilafranca.
19. Realitzar estudi sobre el trajecte alternatiu de la C-31 al seu pas per Cubelles.
20. Obres de millora de la C- 246 de les Costes del Garraf
21. Condicionament i canalització dels Torrents de la Pastera, Sant Joan i de la Piera/ Santa Magdalena de Vilanova i la Geltrú.
22. Rehabilitació del antics jutjats i ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
23. Construcció d’habitatge protegit de lloguer als municipi de Vilanova i la Geltrú.
24. Construcció d’un centre de dia a Vilanova i la Geltrú.
25. Construcció d’una residencia per a la gent gran a Vilanova i la Geltrú.
26. Construcció d’un centre d’acollida per les víctimes de la violència masclista a la comarca del Garraf.
27. Centre d’educació CEIP Agnès de Sitges.
28. Construcció d’un nou CAP a la Plana Est de Sitges.
29. Millora accessibilitat Urbanitzacions..Canyelles.
30. Reforma Centre Cívic El Local de Sant Pere de Ribes.
31. Construcció de l’IES Montgrós de Sant Pere de Ribes.
32. Construcció d’un nou CAP a Sant Pere de Ribes.
33. Construcció de l’accés per a la incorporació de vehicles en direcció Barcelona a l’autopista C-32 des de la carretera BV-2115 procedents de Vilanova i la Geltrú.
34. Millora i condicionament de la carretera BV-2115 en el tram comprés entre l’encreuament amb l’autopista C-32 i la Ronda Ibèrica de Vilanova i la Geltrú.
35. Construcció de dos passos subterranis per a vianants a la carretera C-246 a la intersecció que comprèn les vies Josep Coroleu i Jaume Balmes en el municipi de Vilanova i la Geltrú.
36. Obres de millora de la carretera B-211 en el tram comprés entre el carrer Sagrada Família i l’accés amb l’autopista C-32 en el terme municipal de Sant Pere de Ribes.
37. Construcció d’un nou centre cívic a Sant Pere de Ribes.
38. Construcció del consorci sanitari del Garraf.
39. Obres de cobriment i transformació en via peatonal del Torrent de la Pastera en el tram comprés entre el carrer de l’Àncora i el passeig St. Cristòfol en el seu tram contingut entre els carrers Canàries i Martí Torrents de Vilanova i la Geltrú.
40. Millora de la desembocadura del riu Foix al terme municipal de Cubelles.
41. Construcció d’un espai polivalent al barri de les Roquetes.
42. Creació del Centre de Qualificació Professional en Oficis Artesans “ARTFEX” a Canyelles.
43. Construcció d’un centre polivalent per a activitats cíviques, culturals i esportives a Olivella.
44. Ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals de Vilanova i la Geltrú .
Finançament étic, ISR, RSE.
Quant parlem de finances ètiques, de inversions socialment responsables així com de responsabilitat social de les empreses,parlem de realitats diferenciades però interrelacionades que cal contemplar de manera global.
Hi ha entre aquest conceptes, el meu entendre, un element comú que les vincula, el fet de compartir un mateix punt de vista pel que fa al concepte de creixement.
Parlar de finances ètiques de ISR i de RSE és parlar de com una societat més justa, amb una distribució més equilibrada dels ingressos pot tenir un millor creixement.
De com pot haver un creixement que harmonitzi el rendiment econòmic i el rendiment social. De com el creixement pot millorar la qualitat de vida de totes les persones a curt, però també a llarg termini.
Es parlar de que les decisions diàries, quotidianes d’estalvi i inversió individual poden acabar influint en el món financer, empresarial, social i institucional.
Parlar de finances ètiques, de ISR, de RSE es parlar en definitiva d’introduir criteris ètics, valors, en el model econòmic, i per tant introduir elements de transformació de la nostra societat.
Ahir vaig tenir l’oportunitat de compartir,de dialogar convidada per FETS amb ONGS, Bancs Ètics, Associacions… al voltant de totes aquestes qüestions.
Vinc a la conclusió que conceptualment és ben senzill, i que aquesta aparent simplicitat es on radica la força del plantejament, però avui per avui, la realitat va per altres camins, que estan demostrant poca solidesa. S’obra, doncs, una oportunitat que entre tots hem de saber aprofitar.
NINGÚ ENS MARCA EL PAS
Divendres passat va tenir lloc al carrer Nàpols 35 de Barcelona una reunió entre el PSC i UDC, una reunió que ha aixecat molta polseguera i que tot apunta, malauradament, que ho continuarà fent, si no es posa seny.
Sorprèn veure com certa classe política s’escandalitza pel fet que partits polítics catalans es reuneixin per parlar d’allò que ens afecta a tots:
La crisi econòmica.
El finançament de Catalunya, element cabdal per alleugerir les conseqüències de la crisi, que és i serà realment dolorosa .
La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut, que sempre hem defensat com a constitucional. I no crec que ajudi el prejutjar un altre escenari.
Ara bé, si algun dia arriba una sentència adversa, ¿algú pot dubtar que la millor resposta que pot donar Catalunya no és la del major consens possible entre tots els que defensem el contingut i la constitucionalitat de l’ Estatut?
Sempre he cregut que l’alçada política, com la personal, es demostren en temps de dificultats, i això implica aparcar legítimes aspiracions personals i partidistes i contribuir a donar respostes efectives als problemes de les persones.
O és que hi ha quelcom que angoixi més que no poder arribar a final de mes?, o no poder pagar l’hipoteca on s’aixopluga la teva llar? O no poder continuar donant als teus el mateix nivell de vida que han tingut fins fa pocs mesos? Això és, al meu entendre, una autentica situació d’excepció.
Hi ha moments en la història dels pobles que el patriotisme es demostra practicant la generositat i no furgant en les debilitats.
D’altra banda des del punt de vista estratègic, en cap cas vull seguir veient la força política majoritària del país reduïda a l’ ostracisme que implica la impossibilitat de pactar amb ningú.
Obrir ponts de diàleg amb d’altres partits polítics catalans no pot ser considerat un acte descabellat, sinó tot el contrari i que ningú no pateixi: fa 77 anys que sabem que diàleg no implica renúncia. Fa 77 anys que ningú ens marca el pas.
TU POTS INFLUIR-ME
Avui inicio un nou repte.
Ara que tinc menys temps que mai, que gairebé creia que se m’havia passat l’arròs d’introduir-me en el món de les noves tecnologies, poso en marxa un bloc.
Molt probablement la culpa la té la meva filla, que s’enganxa a l ‘ordinador com jo m’enganxo a un llibre.
Algunes vegades, certament poques, m’explica amb qui parla, un món d’amistats que es comuniquen, reflexionen, opinen, discrepen, pensen i creixen.
Ara que tinc menys temps que mai, vinc a la conclusió que un bloc, bé em pot servir per brindar-me l’ oportunitat de pensar, opinar, reflexionar, discrepar, escriure i créixer.
I vull fer-ho compartint-ho amb vosaltres, amb tots aquell@s que per voluntat o casualitat us connecteu amb martallorens.cat
Benvinguts i benvingudes, avui comencem el repte de créixer junts.
Poc coneixement i la poca implicació
Marta Llorens lamenta “errors flagrants” del Conseller en les seves explicacions avui en Comissió, que “demostren què poc està treballant el Departament en aquesta matèria”
La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Marta Llorens, ha rebut avui resposta a dues preguntes orals dirigides al Conseller Saura, que va presentar al Parlament el mes de novembre de 2007.
En una reunió de la Comissió sobre els Drets de les Dones, celebrada aquest matí al Parlament abans del Ple, Marta Llorens ha rebut respostes “vagues i sense concreció” als seus plantejaments sobre els protocols de valoració que utilitza el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació per avaluar la perillositat dels agressors que exerceixen violència masclista i sobre la previsió del Departament per implantar un sistema de control electrònic per a la protecció de les víctimes de violència masclista.
Llorens ha lamentat “el gran retard amb que el Conseller ha donat resposta a aquestes preguntes”, però sobretot ha lamentat que “les seves respostes han evidenciat el seu poc coneixement sobre aquests temes i, per tant, la seva poca implicació”.
La diputada nacionalista ha destacat, que “el Conseller no pot confondre les polseres de control electrònic per a la protecció de les víctimes de la violència masclista amb els serveis de teleassistència destinats a les mateixes víctimes”, com ha succeït en la seva resposta, i ha insistit, que “si aquest és el grau de desconeixement del Conseller, no podem pensar en cap moment que el Departament està treballant realment en aquesta matèria”.
Llorens ha recordat a Saura, que el tema de les polseres electròniques es va començar a treballar l’any 2003. L’any 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar una iniciativa impulsada per CiU, que instava el Govern a estudiar amb la màxima celeritat, el sistema electrònic que s’adeqüés millor a les necessitats de protecció de les víctimes de violència masclista, per tal de donar compliment a la Llei del Codi Penal, que estableix la possibilitat de comprovar el compliment de les ordres d’allunyament mitjançant aparells electrònics. Aquell mateix any, la Consellera d’Interior, Montserrat Tura, i el Conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, van iniciar l’estudi de sistemes possibles.
Però Llorens ha lamentat, que “avui, quatre anys més tard, el Conseller Saura ens diu que considera poc fiables aquests sistemes i que cal debat sobre el tema. Què ha fet el Govern en aquests quatre anys?”.
Marta Llorens ha recordat al Conseller, que “altres CCAA com Madrid van implantar aquest sistema electrònic l’any 2005 i han qualificat els resultats de molt positius” i li ha exigit que “prioritzi aquest tema, perquè el risc 0 no existeix, però els sistemes electrònics de control incrementen el sentiment de protecció de les víctimes i la garantia de seguretat, dos aspectes de per sí prou positius i importants”.
D’altra banda, respecte a la implantació de nous sistemes de valoració de la perillositat dels agressors, Marta Llorens també ha qualificat de “poc eficaços” els protocols actuals que utilitzen els Mossos d’Esquadra, que es limiten a establir tres graus de perillositat, en funció de les respostes de les víctimes, tal com ha explicat el Conseller.
La diputada nacionalista ha destacat, que “actualment molts països estan utilitzant sistemes de valoració de risc molt fiables, que destaquen ítems concrets amb els quals es pot determinar el perfil d’un agressor capaç de provocar mort”.
Marta Llorens ha reclamat al Conseller Saura, que “el seu Departament estudiï la possibilitat d’avançar en aquesta línia, perquè permet una important tasca de prevenció”.
En definitiva, Llorens ha reclamat a Saura “implicació i prioritat en els temes de violència masclista”, perquè “mentre vostè acumula retards en les decisions, les enquestes no demostren la reducció de casos i víctimes que caldria esperar”.
